M'agradaria començar aquesta entrada explicant el perquè de tot aquest temps sense publicar res. No diré que vaig estar liat amb molts treballs i no vaig tenir temps ni cap excusa similar, simplement no em venia de gust posar-me a escriure, i per fer una entrada desganat no la faig.Us preguntareu que m'ha fet recuperar les ganes d'escriure, doncs aquest cop no m'hi ha impulsat en Pitu, m'hi ha impulsat la Trini Milán, concretament un artícle seu que parla de propostes educatives al futur. En aquest post la trini diu textualment: "conec molts alumnes d’universitat que amb una classe d’un profe canvien el concepte d’educar". Clicant a un link que hi ha aquí redirigeix al lector ni més ni menys que a aquest blog.
És evident que aquest fet m'omple d'orgull, però no és això el que m'ha animat a seguir escrivint, el que ens ha portat a tu i a mi a estar (tot i que amb certa diferència temporal) sentats davant la pantalla és la reflexió.
Deixeu-me però que abans de reflexionar us expliqui una història: Hi havia una vegada un professor que va manar als seus alumnes que fessin un treball. Aquest treball consistia en plasmar les seves inquietuts i pensaments en un full. Passat el temps van entregar els treballs al professor que els va corregir i plè d'orgull al veure que els seus alumnes tenien coses a dir realment interessants i els va posar un 10 a tots.
Aquesta història no té res de sorprenent, però fem-hi un petit canvi, ara els nens ja no escriuen sobre paper, ho faràn en un entorn virtual, i no només això, també ho acabaràn penjant als seus respectius blogs. D'aquesta manera el text ja no tindrà un únic receptor (el professor) sinò que estarà a l'abast de tots i cada un dels usuaris d'internet. L'orgull del mestre es transformarà, aleshores, en l'interés dels diferents lectors de cada blog i l'alegria d'aquests nens ja no vindrà del 10 que han obtingut sinó de donar-se conte que tenen coses útils a aportar a aquest món.
El meu blog ha deixat de ser, doncs, un simple i plà treball de classe. El meu blog ha adquirit volum, ha interessat a algú i ha estat útil per altres persones. Ja no és una cosa que faig pensant en que només ho veuràn els meus companys, ara vull que s'hi interessi tothom. El meu blog ara és el meu món, una porta oberta al meu pensament, un pont entre tu i jo.
