jueves, 2 de octubre de 2008

Dimarts vaig conèixer un monstre...


Tot va començar pel matí. Em vaig aixecar tard, tal com faig normalment els dies que no treballo. Com de costum dutxa, colacao, ullada al mirall i relax. Relax... Què bé que sona aquesta paraula. Estar fent panxing sempre comporta apatia, i tal com diria en Yoda, l'apatia porta al cantó fosc de la força: "No vull anar a classe!". Doncs mala sort.

La classe en sí, no va estar malament, si més no entretinguda, el problema va ser el professor.

Pitu, el nom sonava bé, prometia bon humor. Res més allunyat de la veritat... En Josep Martínez, alies "Pitu", va resultar ésser un ésser diabòlic i increiblement malintencionat. Des del meu ingenu punt de vista sempre havia pensat que predir el futur podria ser una cosa curiosa i entretinguda, però quan és algú malèvol qui ho fa resulta esfereïdor...

La bèstia Pitu va reunir tota la seva expriència i creativitat per posar devant els nostres ulls un futur on res seria igual, un futur on els alumnes vindrien ensenyats de casa, però al mateix temps no sabrien res, un futur on hauriem d'ensenyar a als alumnes a fer coses banals a simple vista com mirar la televisió a l'hora que aprenem d'aquests marrecs com s'utilitza l'electrodomèstic equivalent a aquesta, on tot depèn de nosaltres però en el que nosaltres depenem de tot, un futur que, al cap i a la fi, no és tan futur, ja l'abastem amb la punta dels dits.

En aquest pseudo-futur l'ensenyament (que és el que ens uneix al lector i a mi ara mateix) serà diferent a tot el que hem vist fins ara. Haurem d'aprendre a formar a gent que no vol ser formada, haurem de fer shows i comèdia per tal d'atraure l'atenció de l'alumnat com si fóssim presentadors de televisió, com si fóssim un anunci. Tot plegat una peripècia que hàbilment va saber aconseguir el nostre apreciat monstre.

De manera que de tornada al present em dono conte que sóm la versió beta d'aquets projectes de mosca collonera col·legial als que pretenem educar. He descobert que tots aquests coneixements que ens ha brindat l'home de la Seat, el publicista docent, l'educador futuròleg, són els que formaran la base de l'esbós que sóc ara mateix

El Pitu em va ensenyar que el futur ja ha arribat i que jo sóc l'encarregat de fer-lo perdurar.

6 comentarios:

*Lo|2e... dijo...

Que chulo! Como molas dani!

Sara! dijo...

wooo pedazo reflexió de la classe de comunicació, que profund!jajajajaj

Apa crapula nos vemos n classe!xD

María dijo...

Ei Dani!!!

M'ha fet molta ilu el teu mis!! jeje

A veure si jo em curro una mica el meu blog... xq el pobre està més abandonat...

Blog del Pitu dijo...

En doz palabras: im presionante

Dani m'has arribat al cor i al cap. M'hauré de plantejar la classe per no semblar monstruós.

Molt ben començat. El dificil de fer-ho així és mantenir el llistó tan alt. Anims que tenim capacitat per fer-ho i imaginació per encastar-la.

Trina Milan dijo...

Dani,
fa temps que conec el monstre i t'asseguro que no s'atura davant de res...fes-li cas i segueix les seves idees..no te'n penediràs..
sort!

Cris dijo...

Felicitats Dani!

Realment el teu comentari, és molt profund!!!!

Un petó !!!!